El postpart

 

Demanar hora

Demana hora

93 227 47 27

O omple aquest formulari
i et trucarem el més aviat possible

*Camps obligatoris
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que ets una personal real i prevenir els enviaments automàtics de missatges de spam.
Image CAPTCHA
Escriu el codi que veus a la imatge

Esteu aquí

Postpart, puerperi o quarantena


En aquest període és quan la parella descobrirà que ser mare i pare és una de les coses més boniques.

Tanmateix, i per més que sigui un tòpic, és ben cert que l’arribada d’un infant ens canviarà la vida.

Acaba de començar una nova etapa de la vida i haurem d’aprendre a viure-la i gaudir-ne..., tal com hem fet amb totes les anteriors.


S’anomena així el període comprès des que acaba el part fins que passen aproximadament 6 setmanes. En aquest període, l’organisme es recuperarà ràpidament per tornar a l’estat anterior.

Si la dona no lacta, la menstruació sol reaparèixer al final d’aquest període. Si s’instaura la lactància materna, els genitals involucionaran a la mida anterior, però no recuperaran la funció hormonal i fèrtil fins que la lactància es doni per acabada.

Etapes del puerperi

  • Puerperi o postpart immediat

Comprèn les 2 primeres hores després del part. Es du a terme una vigilància intensiva de la mare, ja que després de l’intens esforç muscular se sol trobar fatigada i amb un gran cansament.

  • Estada a la clínica (primers 3 a 5 dies) 

En un part via vaginal sense problemes, la mare i el nadó poden tornar a casa entre les 48 i les 72 hores després del naixement. Si s’ha fet cesària, calen 2 dies més per recuperar-se prou per ser autònoma.

  • Tornada a casa 

Els primers dies seran emocionants, però alhora poden ser una mica frustrants...
En arribar a casa, paral·lelament a l’eufòria que pot aparèixer, la mare també pot sentir una certa angoixa de sentir-se sola amb el nadó. El descans i una mica d’ajut seran dos factors molt importants en aquest període.

Tot canviarà: durant els primers dies, la vida girarà al voltant de bolquers, alletaments, plors i manca de son.

Però un dia la mare podrà respirar més tranquil•la, i aleshores és quan sentirà la necessitat de redescobrir el seu cos i la seva imatge, i també de recuperar la seva parella com a company a més de com a pare.

El paper de l’entorn


Per evitar qualsevol conflicte entre la parella, amb l’entorn i fins i tot entre pare i fill, calen altes dosis de comprensió i tolerància.


El pare

Un home pot tenir els mateixos sentiments contradictoris sobre la paternitat que té una dona. Les seves necessitats, els seus sentiments i els seus petits problemes no sempre reben l’atenció que mereixen. Encara que també tingui cura del nadó, cosa que afavorirà la unió i el vincle entre tots dos, el pare és testimoni silenciós de la profunda intimitat que hi ha entre la seva dona i el seu fill, i no li queda cap més remei que acceptar aquesta situació.

En aquests moments, pot sentir-se exclòs i trobar-se en una posició difícil. A l’home, se li demana que sigui comprensiu, que estigui disponible i que desaparegui a estones. És fàcil que la dona es pugui tornar una mica intolerant i que, sense voler, impedeixi que ell desenvolupi la seva paternitat.

Per al pare és molt important imposar-se, ja que ha d’ocupar el seu lloc entre mare i fill. Ha d’actuar de mediador perquè la relació mare-fill evolucioni. Intuïtivament, la majoria de dones respecten aquest lloc, però n’hi ha que, sense voler, poden endarrerir una situació que ha de produir-se, i és que el pare i el nadó també han d’aprendre a conèixer-se.

L’arribada d’un infant és un període crític. S’han de resoldre els propis conflictes, posar en ordre les pròpies emocions, madurar i evolucionar, i respectar les reaccions de l’“altre” sense buscar “éssers perfectes” que reaccionin com nosaltres volem en tot moment.

Si s’aconsegueix madurar junts en aquest període, les relacions entre la parella i amb l’entorn s’enfortiran.

La família: avis i germans

No tots els avis tindran les mateixes respostes. Alguns se seguiran mantenint al marge de la mare que ha donat a llum, però si hi ha una bona relació, aquest contacte sempre serà positiu i útil.

Si hi ha germans grans, pot ser que tinguin sentiments de gelosia i/o inseguretat davant l’arribada d’un nou membre a la família. Tractaran de cridar l’atenció; mostraran una mica d’agressivitat. Sens dubte, sempre seran uns moments durs. Serà molt important que vagin a l’hospital a conèixer el seu nou germà o germana. L’han de veure.

Cada nou naixement obliga tothom a aprendre a compartir. Per evitar conflictes, els pares han de continuar la vida de parella, sense centrar-se només en l’infant nounat. També és un bon moment perquè el pare reforci la relació amb els germans grans.

El retorn a la normalitat


Els 9 mesos d’embaràs queden molt lluny en tornar a casa.

El part ara es recorda com un moment de gran emoció que ha deixat una petja profunda.

Ja tenim el nostre fill aquí, és el centre de tot i tot gira al seu voltant. 


Cal tenir en compte alguns aspectes importants sobre el retorn progressiu a la normalitat.

Senyals d’alerta

Aquest període es caracteritza per la predisposició a qualsevol infecció (mastitis, cistitis, endometritis, etc.). A l’esforç del part, cal sumar-hi l’anèmia i la baixada de ferro que es produeix al llarg de l’embaràs.

Si apareix qualsevol d’aquests símptomes, cal posar-se en contacte amb l’equip mèdic.

  • Febre superior a 38 ºC.
  • Nàusees i vòmits.
  • Dolor i/o coïssor en orinar.
  • Dolor a les cames.
  • Dolor toràcic i tos.
  • Dolor a l’episiotomia, la ferida de la cesària o les hemorroides.

Canvis corporals

L’úter, que al final de l’embaràs pesa quasi 1 kg, recuperarà en 10 dies la mida i el pes habituals (70 g). Els loquis són les pèrdues que provenen de la cicatriu de la placenta, i duren de 3 a 6 setmanes.

A causa de la possibilitat que això suposi una via d’entrada d’infeccions, cal extremar la higiene diària (dutxa i bidet), i cal evitar els banys, les relacions sexuals i l’ús de tampons fins que les pèrdues parin.

Si no hi ha lactància materna, la menstruació reapareixerà més o menys al cap d’un mes del part.

Durant la primera setmana es perdran entre 6 i 8 kg. Les hemorroides, les varius de les cames i el mal d’esquena aniran millorant a poc a poc.

Nutrició i dieta

L’alimentació ha de seguir sent tan equilibrada com es pugui. Després de la primera menstruació, es produirà una pèrdua més accentuada de pes.

Si la mare no lacta, es pot començar un règim progressiu d’aprimament. Si la mare lacta, necessita unes 600 kcal extres diàries, i les necessitats de vitamines i minerals seran similars a les de l’embaràs.

Canvis emocionals

Els canvis hormonals, i sobretot el canvi psicològic, fan que les noves mares tinguin un estat anímic variable i fins i tot decaigut.

Les mares adoptives també pateixen la depressió del tercer dia, i les mares de prematurs, quan el nadó ja és a casa. La depressió del tercer dia és la més freqüent, i el 80% de les dones la tenen. Si aquesta depressió s’accentua i empitjora, pot sobrevenir l’anomenada depressió puerperal, que sol necessitar tractament.

De vegades, el nivell d’estrès és tan elevat que pot aparèixer, en persones predisposades, una psicosi puerperal.

Exercici i esport

Abans d’iniciar l’enfortiment dels abdominals, ha d’haver-se enfortit la musculatura del sòl pelvià. Iniciada precoçment, la rehabilitació durant el postpart pot prevenir l’aparició de trastorns més importants del sòl pelvià. Aquesta recuperació consisteix en el fet que la dona integri la musculatura del sòl pelvià al seu esquema corporal i intenti percebre els esfínters i músculs perineals per tornar a adquirir, a poc a poc, la tonicitat dels músculs.

Quan parin els loquis, nedar o caminar ajudarà a millorar la circulació molt ràpidament. Per tornar a practicar la majoria d’esports, s’aconsella esperar fins que acabi la lactància, i si no es lacta, esperar uns 3 mesos perquè el sòl pelvià i l’esquena estiguin una mica recuperats i enfortits.

No s’ha de tenir mai pressa per recuperar la figura; és normal que els primers dies la mare se senti grassa, amb els pits inflats i el ventre tou i voluminós. El cos necessitarà entre 3 i 6 mesos per estar novament en forma.

Feina. Baixa maternal

En aquest període, és normal no poder fer sola tota la feina d’una casa. Així doncs, cal organitzar prèviament les coses i disposar d’ajuda com a mínim durant el primer mes.

Al mateix hospital, el pare rebrà un informe del part per tramitar la baixa maternal.

La baixa maternal fa referència al període de descans a què tenen dret els treballadors que seran pares. A Espanya, poden gaudir de 16 setmanes de baixa, ampliables en cas de part múltiple a 2 setmanes més per cada nadó a partir del segon.

La mare és qui tria com es distribueix aquest període, abans o després del part, però com a mínim 6 de les 16 setmanes de descans han de ser obligatòriament per a ella després del part. Les altres 10 poden repartir-se, si es vol, entre la mare i el pare de manera simultània o consecutiva, sense oblidar que no són 10 setmanes per a cadascú, sinó 10 entre tots dos.

Dels períodes esmentats, se’n pot gaudir en règim de jornada completa, però també a temps parcial, sempre que els empresaris hi estiguin d’acord o els treballadors hi tinguin dret perquè el conveni del seu sector ho estableix així.

Després de la baixa materna, a Espanya, els treballadors amb nens petits gaudeixen d’alguns avantatges (reducció de jornada, excedències...) que els ajuden a fer compatibles la vida familiar i laboral. La majoria d’aquests drets consten a l’Estatut dels treballadors i les successives modificacions, com ara la Llei d’igualtat de març de 2007, però també convé consultar el conveni col•lectiu de l’empresa o el sector laboral al qual pertany l’empresa, perquè de vegades inclouen millores.

La sexualitat

Les dificultats en reprendre les relacions sexuals són freqüents però transitòries. Cal donar-se temps; el nadó només ha de ser un obstacle en qüestió de disponibilitat horària.

Hi pot haver més sequedat i dolor en el coit per manca hormonal durant la lactància. Això rep el nom de vulvitis de la dida. Aquesta disparèunia o “dolor al coit” desapareix amb l’ús de cremes hormonals i, per descomptat, en deixar la lactància.

La nostra cultura occidental crea estereotips que arriben a fer pensar que la sexualitat només té un ritme durant tota la vida i un sol tipus de satisfacció (genital), i que serem avaluats segons aquests criteris.

La vida té moltes dimensions, i la sexualitat es pot expressar i gaudir de moltes maneres. Mai s’hauria de viure la maternitat com una època que hagi de ser sexualment inactiva.

Visita al metge o metgessa


En sortir de la clínica, l’equip mèdic donarà instruccions sobre higiene, sexualitat i alimentació, i recomanarà continuar prenent els suplements de vitamines i minerals que siguin necessaris.


A les 6 setmanes és quan cal anar a una cita postpart segons el tipus de part que s’hagi tingut. En aquesta visita es revisen les mames, el sòl pelvià, etc., i es dialoga amb la parella sobre la conveniència d’iniciar algun mètode anticonceptiu. A partir d’aquesta visita, caldrà anar regularment a les revisions anuals.

Anticoncepció

En el període que ve després del postpart, el mètode anticonceptiu que es pugui fer servir dependrà de si hi ha lactància materna o artificial.

Si la lactància és artificial, la menstruació sol aparèixer molt aviat i es pot fer servir qualsevol mètode anticonceptiu (hormonal, barrera, mecànic, natural, etc.).

Si la lactància és materna, és possible que la menstruació tardi 3 o 6 mesos a aparèixer i, tot i que és poc probable, el risc d’embaràs en aquest període sense regles és del 2%. El metge o metgessa orientarà sobre el mètode anticonceptiu més adequat tenint en compte diferents condicions, com el desig de tornar a tenir fills, les característiques de les regles abans de l’embaràs, etc.

L’alimentació del nadó


No hi ha llet materna de mala qualitat. Molt poques vegades la lactància materna està contraindicada.

L’art d’alletar s’aprèn amb el temps.

Es pot donar el pit dies, mesos o fins i tot un any.


Lactància materna

No hi ha cap dubte que és l’aliment fisiològic ideal. La llet materna és més digestiva i assimilable. Cobreix totes les necessitats del nadó i sempre està disponible i a bona temperatura.

Lactància amb biberó

Es tracta d’una elecció personal. És absurd pensar que aquest tipus d’alimentació representa un “fracàs de l’altre”. Malgrat que hi ha molta pressió familiar, cultural i fins i tot institucional, els avantatges i inconvenients de cada tipus d’alimentació s’han de valorar en cada cas.

El deslletament

És l’inici d’una separació anunciada. L’abandonament de la lactància materna s’ha de fer de manera progressiva i amb una planificació anticipada. Per deixar la lactància materna, s’ha de començar eliminant una presa i substituint-la per llet artificial. A mesura que el nadó i la mare es vagin adaptant a la resposta del pit, es podrà anar eliminant una altra presa, sempre de manera alternada per facilitar l’adaptació de tots dos a la nova situació.

Complicacions del postpart


Igual que en el part, les hemorràgies i les infeccions són les principals complicacions que poden aparèixer en el postpart.


Les hemorràgies solen donar-se en el postpart immediat i generalment es poden resoldre mitjançant l’administració de fàrmacs. De vegades requereixen tractament quirúrgic, i en casos comptats fins i tot poden requerir l’extirpació de l’úter. La disponibilitat d’un banc de sang permet minimitzar els riscos que poden derivar-se d’una hemorràgia obstètrica.

Les infeccions solen presentar-se 4 o 5 dies després del part o cesària i poden afectar les ferides, ja sigui l’episiotomia o la ferida de cesària, l’úter (metritis), les mames (mastitis) o l’orina (cistitis o pielonefritis). Un diagnòstic precoç i específic i un tractament antibiòtic adequat resulten de gran importància perquè les infeccions responguin ràpidament al tractament i no tinguin conseqüències.

Durant el període puerperal, també pot aparèixer un quadre de depressió postpart, que de vegades requereix l’ajuda d’un especialista per tractar-lo i superar-lo.

Una altra complicació menys freqüent però que pot posar en perill la vida materna és el tromboembolisme venós. El risc augmenta en les dones sotmeses a una cesària i en les que tenen trastorns de la coagulació, per a les quals és indicada l’aplicació de mesures preventives, com l’administració d’heparina

Menú principal

Llengües