Recomanacions generals davant el desig d’embaràs:

  • Suprimir o reduir el tabac i l’alcohol.
  • No prendre medicaments si hi ha retard menstrual.
  • Vacunar-se, si cal, de tètanus, hepatitis B i rubèola.
  • Activitat física adequada.
  • En cas que n’hi hagi, intentar disminuir el sobrepès.
  • Seguir una dieta equilibrada.
  • Efectuar una consulta mèdica pregestacional.

antes-del-embarazo.gif

La bona evolució de l’embaràs, la salut del fetus i del nadó, així com un correcte desenvolupament posterior, depenen en gran part de la salut de la mare i de les atencions que hagi rebut abans de la gestació.

Igualment, l’assistència mèdica a l’embaràs no s’ha d’iniciar quan es produeix la primera falta menstrual, sinó que ha de precedir la gestació.

L’avaluació preconcepcional de les condicions físiques, biològiques i psíquiques de la futura mare, així com del seu entorn, permetrà posar-la en les millors condicions possibles de salut, fet que l’ajudarà a triar el moment més idoni per a l’inici de l’embaràs. Aquest objectiu encara és més urgent en el cas de parelles que hagin tingut problemes en embarassos anteriors.

Consulta mèdica pregestacional

Una consulta mèdica pregestacional té com a objectius bàsics:

  • Avaluar la salut preconcepcional, mitjançant un examen físic i biològic, per tal d’establir el "risc pregestacional" de la parella.
  • Tractar o assessorar sobre els problemes existents per a què la dona estigui en les millors condicions possibles per quedar-se embarassada.
  • Planificar, de manera objectiva, el moment més adequat per a l’embaràs. 

La consulta mèdica pregestacional s’adreça a:

  • Totes les dones que vulguin quedar-se embarassades en el transcurs d’un any.
  • Dones amb antecedents obstètrics o reproductius de risc (avortaments, nadons morts o amb defectes congènits).
  • Dones amb risc de malaltia genètica o hereditària (antecedents personals o familiars).
  • Dones amb malalties cròniques que, com a mínim teòricament, poden empitjorar el pronòstic de la gestació.
  • Dones d’edat avançada (a partir dels 35 anys).

 

Tot i que depèn de les característiques i de la història de cada dona i de la seva parella, en general, per establir els possibles riscos, s’avaluen els factors següents:

 

Historia familiar, genética y médica:
Se revisa la historia familiar con el propósito de identificar determinadas enfermedades hereditarias, realizando, si está indicado, el llamado “screening” de portadores. Asimismo, se pregunta a la mujer sobre sus antecedentes personales y ginecológicos.

Exploración física:
Se evalua la salud de la futura madre, intentando identificar situaciones patológicas (generales o ginecológicas) que pueden no ser conocidas por la propia mujer, pero que, en cambio, pueden actuar negativamente sobre un futuro embarazo.

Identificación de factores de riesgo:
Se identifican los factores de riesgo (a veces no reconocidos por la propia mujer) pero que pueden condicionar un resultado desfavorable para la gestación tales como: consumo de determinados medicamentos, exposición a tóxicos en el hogar o en el trabajo, convivencia con animales, ejercicio físico excesivo, dieta inadecuada, estrés, etc.

Nutrición. Dieta y peso:
El estado nutricional es uno de los factores más directamente relacionados con la salud de la futura gestante y su descendencia. Siempre, y especialmente en la mujer con expectativas de concepción inmediata, es recomendable alcanzar el peso adecuado, reducir o suprimir el consumo de tabaco, bebidas alcohólicas u otras drogas y mantener una alimentación variada y equilibrada.

La mayoría de mujeres adopta espontáneamente una alimentación suficiente para llevar a buen puerto su embarazo. Sin embargo, existe un grupo de población que se beneficiará especialmente de los consejos alimentarios:

  • Mujeres con trastornos nutricionales (anemias, ciertas carencias).
  • Mujeres que toman habitualmente fármacos que interfieren en la absorción de ácido fólico).
  • Mujeres de peso inadecuado (índice de masa corporal fuera del rango de la normalidad).
  • Mujeres con hábitos alimentarios atípicos (dieta vegetariana estricta, etc.).

Potenciar el ejercicio físico regular ayuda a mantener el peso adecuado. En el caso de precisar un cambio de peso, será conveniente una estrategia de aumento o reducción gradual, y siempre bajo control médico.

Història familiar, genètica i mèdica

Es revisa la història familiar amb la finalitat d’identificar determinades malalties hereditàries i, si està indicat, es du a terme l'anomenat screening de portadors. Així mateix, es pregunten els antecedents personals i ginecològics a la dona.

Exploració física

S’avalua la salut de la futura mare i s’intenta identificar situacions patològiques (generals o ginecològiques), que és possible que la mateixa dona desconegui però que, en canvi, poden actuar negativament sobre un futur embaràs.

Identificació de factors de risc

S’identifiquen els factors de risc (de vegades no reconeguts per la mateixa dona, però que poden condicionar un resultat desfavorable per a la gestació) com ara: consum de determinats medicaments, exposició a tòxics a la llar o a la feina, convivència amb animals, exercici físic excessiu, dieta inadequada, estrès, etc.

Nutrició. Dieta i pes

L’estat nutricional és un dels factors relacionats més directament amb la salut de la futura gestant i la seva descendència. Sempre, i especialment en dones amb expectatives de concepció immediata, és recomanable assolir el pes adequat, reduir o suprimir el consum de tabac, begudes alcohòliques o altres drogues, i mantenir una alimentació variada i equilibrada.

La majoria de dones adopten espontàniament una alimentació suficient per dur a bon port l’embaràs. Tanmateix, hi ha un grup de població que es beneficiarà especialment dels consells alimentaris:

  • Dones amb trastorns nutricionals (anèmies, determinades mancances)
  • Dones que prenen habitualment fàrmacs que interfereixen en l’absorció d’àcid fòlic.
  • Dones amb un pes inadequat (índex de massa corporal fora de l’interval de la normalitat).
  • Dones amb hàbits alimentaris atípics (dieta vegetariana estricta, etc.).

Hàbits personals, esport, etc.

En tots els casos, s’informa la dona dels hàbits (tabac, alcohol, fàrmacs, etc.) que poden posar en risc la mare i el fetus, i se li aconsella l’estil de vida i els comportaments més adequats que cal seguir, tant durant els mesos previs a la gestació (tipus d’anticoncepció, pràctiques sexuals segures, etc.), com durant la gestació (consells nutricionals, activitat física i laboral, etc).

Vacunes

Identificació de les dones que no estiguin immunitzades (mancades de protecció) de determinades infeccions (rubèola, toxoplasmosi, varicel•la zòster, citomegalovirus, etc.). Això és important per les implicacions patològiques que aquestes infeccions poden tenir en el desenvolupament de l’embrió en cas d’infecció durant la gestació.

En aquests casos, s’ha de vacunar, si és possible (rubèola, per exemple), o s’ha d’establir una estratègia adequada (consells, modificació d’alguns hàbits, control immunitari, etc.) per evitar la infecció o minimitzar-la.

Malalties cròniques

En el cas d’una dona portadora de malalties cròniques (diabetis, asma, epilèpsia, cardiopaties, malalties renals, etc.), se n’avaluen les condicions actuals i es prepara per a què pugui afrontar amb èxit un embaràs i pugui triar el moment més adequat per a la concepció.

Infeccions de transmissió sexual

Detecció d’infeccions de transmissió sexual, tant víriques (hepatitis B, VIH) com bacterianes (sífilis), que és fonamental per planificar correctament la gestació i per dur a terme el tractament oportú per prevenir que el nadó s'infecti.

Avortaments anteriors

En els casos d’avortaments anteriors, es fa un estudi complet dels factors d’infertilitat (genètics, immunitaris, infecciosos, anatòmics, endocrins, etc.) per intentar identificar el problema i tractar-lo adequadament.

Aquesta consulta té un caràcter multidisciplinari. Això vol dir que, si cal, el cas serà estudiat per especialistes de diverses disciplines mèdiques, que cooperaran per solucionar el problema.

A més de la consulta mèdica pregestacional, s’ha de valorar l’administració de folats per prevenir els possibles defectes del tub neural i altres malformacions. Cal tenir en compte que alguns suplements vitamínics i minerals poden comportar un risc per al futur embaràs, de manera que només es recomanen amb prescripció mèdica. Igualment, pot ser aconsellable la ingesta de suplements de ferro i calci durant la gestació i el període de lactància, tot i que sempre amb control mèdic. 


Preguntes freqüents

És convenient fer-se anàlisis abans de quedar-se embarassada per saber si s’ha tingut la rubèola?

Sí, ja que si no s’ha passat la malaltia és convenient vacunar-se per adquirir defenses. Una vegada es tenen aquestes defenses, és impossible passar un altre cop la malaltia, amb la qual cosa el fetus no en quedarà afectat. (Per a què el fetus en quedés afectat, la mare hauria de passar la malaltia durant l’embaràs).

Una dona embarassada es pot contagiar de varicel•la si ja l’ha passada quan era petita?

Si ja s’ha passat la varicel·la de petita, s’hi està immunitzat, de manera que no pot haver-hi contagi. Si no se n’està segur, es pot fer una analítica per determinar les IgG i IgM de la varicel·la i aclarir-ho.

Quins riscos pot tenir el nadó si va ser concebut quan la mare tenia la varicel·la?

El risc d’embriopatia per varicel•la és baix si la concepció va ser una vegada ja apareguda l’erupció. De totes maneres, és convenient controlar mitjançant ecografia la normalitat anatòmica fetal, especialment de les extremitats.

Davant la possibilitat d’un nou embaràs, el primer fill pot contagiar alguna malaltia típica de la infància a la mare embarassada?

Tot i que el més probable és que la mare ja estigui vacunada del xarampió i la rubèola, si no n’està segura és aconsellable, abans de tornar a quedar-se embarassada, fer una analítica per tal de conèixer l’estat d’immunitat davant aquestes malalties. Cal consultar el metge o metgessa, que indicarà quines determinacions analítiques s’han d’efectuar.

Quant de temps cal esperar per a un nou embaràs després d’una cesària?

El més aconsellable és que hi hagi un interval d’un any entre la cesària i el nou embaràs. Així doncs, és millor deixar passar aquest temps abans d’intentar quedar-se novament embarassada.

Si el grup sanguini dels pares és el mateix, pot perjudicar el nadó?

Si tant el grup sanguini com l’Rh de la mare i el pare coincideixen, no hi ha cap problema. El problema més important pot venir quan la mare és Rh negatiu i el pare és Rh positiu.

Com poden afectar el nadó els antecedents de miopia dels pares?

La miopia és un defecte de la capacitat de refracció de la visió. Tot i que hi ha diversos tipus de miopia (la miopia congènita, la miopia patològica, la miopia d’índex, la miopia nocturna), certament hi ha una predisposició genètica a ser miop si els pares o els avis ho han estat. Per tant, en aquests casos, tot i que ja es fa habitualment, encara és més indicat fer controls de visió a tots els nens per detectar de manera precoç aquest problema.