Introducció

La inducció de l'ovulació consisteix en un tractament mèdic, l'objectiu del qual és aconseguir que es produeixi una ovulació.

El percentatge d'embaràs oscil·la entre un 15 i un 25% per cicle de tractament.

Aquest tractament s'aconsella a totes aquelles dones que presenten alteracions de l'ovulació. Aquestes alteracions estan íntimament relacionades amb trastorns menstruals com pot ser l'amenorrea (absència de regla).

Els requisits previs necessaris per a la inducció de l'ovulació són:

  • Exploració ginecològica completa.
  • Estudi complementari per descartar qualsevol patologia associada que dificulti o impedeixi l'embaràs.

El tractament que s'acostuma a utilitzar per a la inducció de l'ovulació és mitjançant injectables, via subcutània o via intramuscular.

Factors com l'edat de la dona i la possible existència d'altres causes que afectin la seva fertilitat influeixen en el resultat final pel que, amb freqüència, és necessari realitzar més d'un cicle per aconseguir l'embaràs.

Generalment es recomanen de tres a sis cicles de tractament. Quan un cicle no té èxit és important revisar-lo i fer-hi els canvis necessaris (variar la dosi, un control més estricte...) per aconseguir la màxima eficàcia en el següent. Si, tot i així, no s'aconsegueix l'embaràs, caldrà pensar en l'existència d'altres anomalies i/o en la conveniència de recórrer a altres tècniques de reproducció assistida (TRA).

Tractament

És molt important un bon control del tractament hormonal per aconseguir una bona ovulació. Per a aixo cal procedir a una serie de controls d'ovulació.

El tractament consta de tres fases:

1- Maduració de l'òvul: 
Les injeccions d'hormones s'inicien en els primers dies del cicle i es mantenen fins aconseguir la maduració correcta d'un o diversos òvuls. Les dosis poden variar d'una pacient a una altra i d'un cicle a un altre.

2- Ovulació: 
Una vegada aconseguida la correcta maduració d'un o diversos òvuls, cal desencadenar l'ovulació amb l'administració d'una dosi fixa de 5000 UI d'hormona gonadotròpica coriònica (HCG). L'ovulació sol tenir lloc entre 36 i 40 hores després.

3- Preparació del endometri: 
L'endometri és la capa que recobreix l'interior de l'úter i ha d'estar ben preparat per tal que l'embrió es pugui implantar adequadament. Amb aquesta idea s'administren, després de l'ovulació, dues dosis més de HCG o s'indica progesterona natural via vaginal.

Control de l'ovulació

 L'objectiu del control de l'ovulació és doble:

  • Prevenir i evitar riscs excessius. Per a això és molt important modular correctament la dosi de tractament en funció del nombre d'òvuls que creixen als ovaris. El desenvolupament de molts òvuls pot provocar l'aparició de quists d'ovari i/o un embaràs múltiple (vegeu-ne les complicacions). La falta de creixement d'òvuls pot desencadenar un sentiment de frustració.
  • Establir amb la màxima exactitud possible els dies més fèrtils per aconseguir l'embaràs.

L'ovulació es controla amb les següents proves:

  • Ecografia vaginal:
    Serveix per observar els ovaris i comprovar la mida i el ritme de creixement del fol·licle o dels fol·licles que s'hi troben (cada fol·licle conté un òvul). Els fol·licles augmenten el seu volum a mida que van madurant, i es consideren madurs o preparats per ovular quan el seu diametre arriba a un mínim de 18 mil·límetres.
  • Anàlisi de sang:
    Serveix per conèixer el nivell d'estrògens (estradiol), l'hormona femenina que es produeix als ovaris i que augmenta a mida que l'òvul o els òvuls maduren a l'interior dels fol·licles. És útil per portar un control més estricte de la resposta al tractament d'estimulació.

El primer control es duu a terme entre 5 i 7 dies després d'haver iniciat el tractament d'inducció, generalment en el vuitè o novè dia del cicle. Segons la resposta que s'observa als ovaris, es fixen la data del següent control i la dosi necessària. Se sol practicar una mitjana de 3 a 4 controls per cicle de tractament. Entre el primer i l'últim control transcorren aproximadament de 4 a 10 dies.

Possibles complicacions

No hi ha evidència científica de possibles efectes secundaris dels tractaments d'inducció de l'ovulació a llarg termini en la salut de la dona.

Hi ha dos riscs importants a curt termini: el més freqüent és l'embaràs múltiple (15-20%) i el menys freqüent és l'excés d'estimulació o hiperestimulació ovàrica (1%).

El nombre i la mida dels fol·licles i el nivell d'estradiol realitzats durant els controls d'ovulació permeten reconèixer aquells cicles que tenen un risc més elevat d'hiperestimulació i d'embaràs múltiple i que, valorant individualment cada cas, seria convenient cancel·lar.

Un cop aconseguit l'embaràs, els possibles riscs per a la mare o per al fetus són els mateixos que hi ha en un embaràs esdevingut de manera espontània, a excepció de les complicacions derivades d'un embaràs múltiple, com poden ser la prematuritat i el baix pes al néixer.

Preguntes freqüents

Per què s'analitza la concentració d'estrogen en una inducció de l'ovulació?
El fol·licle d'una dona secreta estrogen i estradiol durant tot el cicle. La concentració d'estradiol plasmàtic té un interès especial durant la vigilància dels tractaments per tal d'estimular l'ovulació. Durant la fase anterior a l'ovulació, la concentració d'estradiol és un bon indici de la maduresa d'un fol·licle.