Fecundació in Vitro amb oòcits donats

 

Demanar hora

Demana hora

93 227 47 27

O omple aquest formulari
i et trucarem el més aviat possible

*Camps obligatoris
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que ets una personal real i prevenir els enviaments automàtics de missatges de spam.
Image CAPTCHA
Escriu el codi que veus a la imatge

Esteu aquí

Donació d’oòcits


El programa de donació d’oòcits de l’Institut Univer­sitari Dexeus es va iniciar l’any 1988 i va aconseguir el primer embaràs a Espanya mitjançant aquesta tècnica.


El nostre programa proporciona un servei efectiu i personalitzat destinat a maximitzar el seu objectiu: satisfer el desig de tenir un fill quan no es disposa d’oòcits propis i cal una donant. Gràcies a les tècniques de Fecundació in Vitro (FIV) és possi­ble recuperar oòcits d’una donant i inseminar-los amb la mostra de semen de la parella receptora. Els embrions resultants es poden transferir a l’úter de la pacient receptora, oferint d’aquesta manera a la dona l’oportunitat de ser mare.

Indicacions i screening per a la dona/parella receptora d'oòcits

Indicacions


Existeix un cert grup de dones que, si bé estan en edat fèrtil, presenten algun problema que les impe­deix produir regularment oòcits, fet que dificulta o fins i tot impossibilita la seva reproducció.


Es tracta de dones que, o bé no tenen ovaris o bé, si els te­nen, són afuncionants. L’absència d’ovaris sol ser el resultat d’una extirpació quirúrgica realitzada amb anterioritat a causa d’un problema mèdic. L’absèn­cia de funcionalisme ovàric pot ser fisiològica (me­nopausa), per causa genètica o bé perquè els ova­ris han deixat de funcionar prematurament (fallida ovàrica precoç).

També es poden acollir al programa de donació d’ovòcits totes aquelles dones que des­prés de diferents cicles de FIV no han aconseguit un embaràs a terme o bé quan són portadores d’una malaltia genètica hereditària que no es pot evitar mitjançant cap altra tècnica. 

En tots aquests casos, l’única possibilitat d’aconse­guir un embaràs és mitjançant la donació d’oòcits d’una altra dona. Aquests oòcits s’inseminaran in vitro i els embrions resultats es transferiran a la dona receptora, l’úter de la qual ha de ser normal tot i que no tingui ovaris funcionants.

Límit d’edat de la pacient receptora

A mesura que augmenta l’edat de la dona gestant, augmenten també els riscos obstètrics i perinatals (diabetis gestacional, preeclàmpsia, proteïnúria, trencament prematur de membranes, part prema­tur...). Per aquesta raó, al nostre centre, es considera que l’edat límit per poder realitzar un cicle de do­nació d’oòcits és de 50 anys.

Screening destinat a la pacient receptora

Visita inicial

A la dona receptora d’oòcits i/o embrions se li realit­zarà una revisió ginecològica completa amb estudi citològic i ecografia de control. Existeix la possibilitat que el ginecòleg li sol·liciti alguna prova diagnòstica més. En aquesta visita es revisaran tots els aspectes relatius al cicle de donació i el ginecòleg li aclarirà tots els dubtes que li puguin sorgir.

Es lliurarà una carpeta que inclou: les diferents re­ceptes mèdiques, les sol·licituds d’analítiques i les taules de tractament que necessitarà quan disposem de la donant adient.

Hi ha la possibilitat que a la parella se li congeli una mostra de semen per la seva posterior utilització, bé sigui en un cicle de donació asincrònica (veure apar­tat correspondent) o bé, en un cicle de donació sin­crònica si, el dia de la donació no hi ha la possibilitat d’obtenir la mostra de semen.

En el cas de que es desitgi congelar la mostra s’hau­rà de comunicar abans per tal de rebre les instrucci­ons pertinents.

Analítiques prèvies

La dona receptora haurà de fer-se una extracció de sang que inclourà:

  • Hemograma complet
  • Rubeola IgG
  • Toxoplasmosi IgG
  • Varicel·la IgG
  • Serologies (VHC, HBsAg, VIH i RPR).

Si en el moment en que es programi la donació l’hemograma i les serologies tenen més de 6 mesos hauran de repetir-se.

També necesitarem:

Revisió ginecològica amb citologia, ecografia i mamografia (aquesta última solament si ja ha fet 40 anys). Aquestes proves tenen un període de validesa d’1 any.

Screening destinat a la parella de la re­ceptora

  • Seminograma, amb l’objectiu de poder de­terminar la tècnica d’inseminació més adient: FIV convencional o microinjecció espermàti­ca (ICSI).
  • Analítica que inclourà les mateixes determi­nacions anteriorment esmentades per a la dona: VHC, HbsAg, VIH i RPR.
  • Cariotip i estudi molecular de la fibrosi quísti­ca (aquestes dues proves no tenen caducitat temporal).

Consentiment informat per a l’acceptació de la tècnica de donació d’oòcits

El consentiment haurà de ser signat per la dona i el seu cònjuge. Aquest consentiment manifestarà que han estat informats dels punts següents:

  • La confidencialitat i l’anonimat d’aquesta tèc­nica.
  • La impossibilitat d’impugnar la filiació matri­monial dels fills nascuts.
  • Que la tria de la donant correspon a l’equip mèdic-biològic.

Aquest consentiment especificarà igualment si ac­cepten la congelació dels embrions sobrants amb finalitats reproductives per a transferències futures. Si s’accepta la congelació d’embrions, els pacients hauran de mantenir un contacte periòdic amb el centre (màxim cada 2 anys) per tal de renovar o revo­car la seva decisió. En cas que existeixi una objecció moral a la congelació d’embrions, caldrà avisar-ho amb antelació per tal d’inseminar un nombre reduït d’oòcits. Aquesta opció evita produir embrions so­brers si bé redueix la probabilitat total d’embaràs.

Assignació donant-receptora


La tria de la donant serà responsabilitat de l’equip facultatiu. Caldrà garantir que tingui la màxima si­militud fenotípica i immunològica i les màximes ga­ranties de compatibilitat amb la pacient receptora.


Es tindran en compte les característiques fenotípi­ques de la pacient (color del cabell, color dels ulls, faccions, color de la pell, alçada i pes) com també el grup sanguini i l’Rh.
L’assignació de la donant es realitza respectant la llista d’espera per a aquesta tècnica, que pot variar en funció de la demanda i la disponibilitat de do­nants.

Tipus de donació

Donació sincrònica:

Donació d’oòcits en què se sincronitza el cicle de la receptora amb el de la donant mitjançant un tracta­ment hormonal substitutiu amb estroprogestàgens.

El dia de la donació d’oòcits, el cònjuge haurà de lliurar la mostra de semen a fi i efecte d’inse­minar aquests ovòcits (cal una abstinència sexu­al de 3-5 dies i una profilaxi antibiòtica). En cas de no poder lliurar la mostra de semen, podem utilitzar la mostra que es va congelar uns mesos abans (vegeu l’apartat de donació asincrònica).

El dia següent a la donació, la pacient receptora tindrà visita amb el ginecòleg, el qual l’informarà del nombre d’oòcits fecundats i establiran els detalls de la transfe­rència (nombre d’embrions a transferir, règim de vida postransferència...). Aquell mateix dia es realitzarà una anàlisi de sang (estradiol i progesterona) per valorar l’efecte de la medicació. El tractament hormonal garan­teix un desenvolupament endometrial correcte i afavo­reix la implantació dels embrions a l’úter.

La transferència d’embrions es realitzarà el segon o ter­cer dia de la donació d’oòcits en règim ambulatori i sota control ecogràfic.

Donació asincrònica:

Donació en què es posposa la transferència em­brionària per a un cicle posterior. En aquest tipus de donació és condició indispensable disposar d’una mostra de semen congelada del cònjuge/donant, al nostre laboratori. El dia de la dona­ció es descongelarà la mostra i s’inseminaran els ovòcits. Els embrions obtinguts de la fecundació es criopreservaran per a una transferència posterior.

La pacient realitzarà la transferència en el moment més oportú per a ella, prèvia preparació endome­trial mitjançant una teràpia hormonal.

Selecció de la donant d’oòcits

Entrevista inicial

A la visita inicial, el Servei d’Atenció a la Donant in­forma les candidates, els explica en què consisteix el procés de donació d’oòcits, les proves que es realit­zaran i els aspectes generals del tractament (temps, administració...) i se’ls adverteix dels possibles ris­cos als quals estan exposades en aquest procés.

Se’ls lliura una sèrie de qüestionaris que haurà de complimentar i lliurar al ginecòleg en la se­güent entrevista o consulta.

  • Anamnesi personal i familiar, en què es recull informació sobre les possibles malalties que pot patir, tant ella com algun dels seus fami­liars (malalties hereditàries: metabolopaties, malalties neurològiques,...).
  • Test psicològic-psiquiàtric.
  • Compromís de col·laboració.
  • Consentiment informat.

Si les candidates desitgen realitzar la donació, des­prés d’haver estat correctament informades de tot el procés, signaran el consentiment i l’anam­nesi i se’ls realitzarà una exploració física com­pleta, una anàlisi de sang i un estudi psicològic.
El centre es compromet amb la receptora a buscar una donant de característiques físiques semblants a les seves.

Screening que es realitza a la donant

Exploració física i anàlisi de sang. L’exploració física consta de:

  • Exploració ginecològica completa, amb citologia.
  • Electrocardiograma.
  • Ecografia: permet determinar la reserva fol·licular de la donant per tal de poder ajustar les dosis d’hormones per a l’estimulació ovàrica amb més precisió així com descartar certes patologies gine­cològiques (quists, miomes, etc.).

L’anàlisi de sang inclou: grup sanguini i Rh, hemo­grama complet, bioquímica, analítica hormonal, ca­riotip, estudi molecular de la fibrosi quística, X-Fràgil, prova per a malalties infeccioses (VIH, VHC, HbsAg, RPR). El primer dia de monitorització de la donant, es realitza una determinació en sang de la càrrega viral del virus VIH per comprovar la seronegativitat i detectar una possible contaminació posterior al mo­ment en què es va realitzar la primera anàlisi.

Test psicològic-psiquiàtric

Les donants complimenten un test psicològic revisat per l’equip psiquiàtric del Servei de Medicina Psico­somàtica de l’Institut Universitari Dexeus, per tal de poder detectar qualsevol desordre o desequilibri que pugui comprometre la salut mental de la donant i evitar la possible transmissió a la receptora d’un de­sordre neurològic d’origen genètic.

Administració de la medicació

Es faciliten a la donant les instruccions personalitza­des de com ha d’administrar-se la medicació, dosis, moment d’administració i seguretat amb què han de ser aplicats els medicaments lliurats. Ella es com­promet per escrit a complir el tractament segons les instruccions i a realitzar els controls necessaris per al correcte desenvolupament del procés.

Preguntes més freqüents:

Podem realitzar les proves (screening) du­rant el període d’espera?

Les anàlisis per a les malalties infeccioses que se sol·liciten a tots dos membres de la parella recep­tora tenen una validesa de només 6 mesos, raó per la qual no cal realitzar-les fins al moment en què se’ls assigni la seva donant i se’ls programi el trac­tament de sincronització. Únicament el cariotip i l’estudi mol·lecular de la fibrosi quística en l’home podem realitzar-se en qualsevol moment, atès que el seu resultat no varia amb el temps.

Quan cal iniciar el tractament hormonal substitutiu?

En el cas d’una donació sincrònica, tan bon punt l’equip hagi seleccionat la donant més indicada per al seu cas, ens posarem en contacte amb vostè te­lefònicament per començar el tractament de sincro­nització. És important conservar la carpeta amb les instruccions de sincronització que li haurem lliurat amb anterioritat per tal que, quan ens posem en contacte telefònic, resulti més fàcil i comprensible la informació que li facilitem.

Quan sabrem la data exacta de la dona­ció?

Generalment, la donació tindrà lloc en el termini d’un mes a partir de la sincronització. La determinació exacta del dia de la donació d’oò­cits depèn de la resposta a l’estimulació ovàrica de la donant. Es pot preveure amb una certa antelació, quan la donant hagi iniciat els seus control però no se sabrà amb exactitud fins a dos dies abans.

Quants oòcits se solen rebre en una do­nació?

Generalment, el nombre d’oòcits que se solen rebre en una mateixa donació és de 6 o més. Si durant els controls de seguiment de la donant s’observa que la resposta fol·licular no és adequada, es descarta la donant i s’anul·la el procés de donació. Aquests casos no són freqüents però hi ha la possibilitat de que això passi. Si és així, resincronitzarem de forma prioritària.

Quin és el límit d’edat per a les donants d’oòcits?

Legalment, l’edat de les donants ha d’estar com­presa entre els 18 i els 35 anys. No obstant això, la mitjana d’edat de les nostres donants és de 26 anys.

Les donacions són només anònimes o existeix la possibilitat de realitzar una do­nació amb una donant coneguda?

La Llei espanyola sobre TRA (Llei 14/2006) estableix que la donació ha de ser anònima i s’ha de garan­tir la confidencialitat de les dades de les donants. La tria de la donant només podrà realitzar-se per l’equip mèdic. En cap cas no podrà seleccionar-se la donant a petició de la receptora.
Si una parella aporta una donant es realitzarà una donació creuada, és a dir, els ovòcits d’aquesta do­nant s’assignaran a una altra parella receptora i se li buscarà, en un breu termini de temps, una donant diferent per a ella.

És possible veure fotografies o conèixer alguna dada de la donant?

La donació és confidencial i anònima, raó per la qual no podem facilitar fotos de la donant. En el moment en què se li assigni una donant, l’informarem de cer­tes característiques com ara: l’edat, l’origen, el grup sanguini, Rh, el pes i la talla.
Les recomanacions de la Societat Europea de Repro­ducció Humana i Embriologia (ESHRE Task Force on Ethics and Law, 2002) aconsellen facilitar la míni­ma informació sobre l’aparença física, l’educació, la professió, el nivell social i la motivació de la donant. D’acord amb la Llei 14/2006, les receptores, com també els fills nascuts a partir de la donació, tenen dret per ells mateixos o pels seus representants le­gals a obtenir informació general de la donant, ex­closa la seva identitat. Només excepcionalment, i en circumstàncies extraordinàries que comportin un perill cert per a la vida o la salut del fill es podrà revelar la identitat de la donant sense que això im­pliqui en cap cas la determinació legal de la filiació.

Quantes donacions pot realitzar una do­nant?

La Llei espanyola no estableix cap nombre de dona­cions, però sí un nombre màxim de 6 fills biològics nascuts, raó per la qual el centre vetllarà perquè es compleixin aquestes condicions. Una donant d’oò­cits no sol realitzar més de 3 donacions.

Menú principal

Llengües