El procés reproductiu

 

Demanar hora

Demana hora

93 227 47 27

O omple aquest formulari
i et trucarem el més aviat possible

*Camps obligatoris
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que ets una personal real i prevenir els enviaments automàtics de missatges de spam.
Image CAPTCHA
Escriu el codi que veus a la imatge

Esteu aquí

La Fecundació


La fecundació és el procés mitjançant el qual un oòcit o òvul i un espermatozou s’uneixen i donen lloc a un zigot o embrió.

Aquesta unió té lloc a les trompes de Fal·lopi de la dona i, perquè es dugui a terme, és indispensable que la producció de gàmetes (oòcits i espermatozous) sigui correcta, que les trompes de Fal·lopi i l’úter estiguin en bon estat i que el coit s’efectuï en el moment adequat.


Fecundación e implantación

Durant el coit, els espermatozous alliberats a l’interior de la vagina han de passar pel coll de l’úter, travessar-lo i pujar per la trompa de Fal·lopi fins a trobar l’oòcit. Al llarg de tot el trajecte es perden molts espermatozous, i a l’oòcit només n’arriben unes quantes desenes (menys de l’1% del total). 
Quan un espermatozou aconsegueix penetrar l’oòcit, es produeix immediatament un bloqueig que impedeix que n’hi puguin entrar més. A partir d’aquest moment, l’oòcit fecundat experimenta una sèrie de canvis que tenen com a finalitat la creació i el desenvolupament d’un embrió.

A mesura que es produeixen les primeres divisions embrionàries, l’embrió baixa per la trompa cap a la cavitat uterina, arriba a l’úter aproximadament el quart o cinquè dia d’haver estat fecundat i, entre el sisè i el catorzè, es produeix la nidació o implantació. Els canvis hormonals que s’originen com a conseqüència de l’embaràs impedeixen que es presenti una nova menstruació.

Els oòcits

Ovulación

La dona té des que neix un nombre determinat de cèl·lules germinals als ovaris (aproximadament 40.000 a cada ovari). La maduració d’aquestes cèl·lules i la producció dels oòcits té lloc cíclicament, cada 28 dies. L’hormona FSH és la responsable del creixement i la maduració fol·liculars. A cada cicle ovulatori s’obté normalment un sol oòcit a partir d’un fol•licle d’un dels ovaris. De fet, les cèl·lules que comencen a madurar en un mateix cicle són diverses, però en general només una completa el procés.

L’ovulació o alliberació de l’oòcit madur per part de l’ovari es produeix aproximadament a la meitat del cicle i és induïda per un augment de l’hormona LH. Durant aquests dies, la dona es troba en un període fèrtil i, per tant, és més fàcil aconseguir un embaràs.

Els espermatozous

Els espermatozous es produeixen de manera contínua als tubs seminífers dels testicles, mitjançant un procés que triga 70 dies a completar-se i que està controlat per hormones.

Durant la relació sexual, en el moment de l’ejaculació, els espermatozous es barregen amb el líquid produït a les vesícules seminals i amb la secreció prostàtica per formar el semen, que es vessa a l’exterior a través de la uretra i es diposita al fons de la vagina.

El volum normal de semen és de 2 a 6 ml i de més de 20 milions d’espermatozous per mil•lilitre. Es considera normal que, d’aquesta quantitat, se’n mogui adequadament el 50% i com a mínim un 30% tingui una aparença normal.

El semen té una consistència viscosa quan s’ejacula, però la temperatura de la vagina fa que es transformi en líquid.

Aparell reproductor femení


L’aparell reproductor femení està format per òrgans externs i òrgans interns.

Òrgans externs:

  • Vulva
  • Vagina

Òrgans interns:

  • Úter o matriu
  • Trompes de Fal·lopi
  • Ovaris

Òrgans externs

Són la vulva i la vagina. En l’aspecte reproductiu, la seva funció és comunicar els òrgans interns amb l’exterior i permetre la penetració del penis durant la relació sexual per rebre el semen ejaculat al fons de la vagina.

Cal destacar que la vagina compta amb un pH àcid, producte de l’alliberació d’àcid làctic per organismes que en aquestes condicions es consideren flora vaginal normal: els lactobacils o bacils de Döderlein.

Aquest pH àcid té com a funció impedir el creixement de bacteris patògens a la vagina sense impedir el pas de l’espermatozou.

Òrgans interns

Els ovaris i les trompes de Fal·lopi es coneixen col·lectivament com a annexos.

Als ovaris es localitzen els fol·licles primordials o antrals que, en el moment oportú, per l'estímul hormonal de la FSH, donen pas a la formació de fol·licles, estructures molt importants perquè a l’interior s’hi desenvolupa la cèl·lula germinal de la dona, coneguda com a òvul o oòcit. Els ovaris tenen una funció hormonal important i la seva mida varia segons l’edat de la dona i el moment del cicle menstrual. Les substàncies exògenes com les hormones inductores de l’ovulació o els anticonceptius orals poden estimular o suprimir l’activitat ovàrica i, per tant, afectar-ne la mida.

  • Per estudiar la funció hormonal adequada dels ovaris, s’ha de fer una analítica hormonal entre el tercer i cinquè dia del cicle menstrual de la dona.

En un embaràs, si el fetus és femení, cap a la setmana 20 de gestació, els ovaris compten aproximadament amb 6-7 milions de fol·licles primordials.

A partir d’aquest moment s’inicia un descens natural i fisiològic del nombre de fol·licles primordials, de manera que a l’hora del naixement se’n compta amb 2 milions. Aquests ja no es recuperen i, potencialment, cadascun d’ells pot donar lloc a la formació d’un òvul.

Des del naixement fins a la pubertat, que és el moment en què s’inicia l’ovulació, continua la disminució del nombre de fol·licles primordials fins arribar a 450.000.

Aleshores, cada mes, l’ovari selecciona de 8 a 20 fol·licles per desenvolupar-se i només un, en la majoria dels casos, pot formar un fol·licle madur. La resta para de créixer per l’acció de l’hormona inhibina.

El nombre de fol·licles antrals es pot comptar mitjançant una senzilla ecografia que s’ha d’efectuar en un moment determinat del cicle menstrual. Aquest nombre de fol·licles es relaciona amb la capacitat reproductiva de la dona.

Així, entre els 35 i 43 anys d’edat, de mitjana, es consumeix tota la càrrega fol•licular de l’ovari fins que s'esgota, d’aquesta manera acaba l’etapa fèrtil de la dona i es dóna pas a la menopausa.

Les trompes de Fal·lopi estan connectades per un extrem amb l’úter i, per l’altre, abracen l’ovari tot esperant l’ovulació per poder capturar l’òvul a l’interior.

La trompa no és un tub recte, sinó que és un òrgan amb mobilitat i funcionalitat.

A l’interior hi ha una mucosa coneguda com a endosàlpinx, formada per canals o solcs anomenats plecs, que recorren tota la llargària de la trompa i serveixen de guia per al viatge dels espermatozous.

  • Per saber si les trompes són permeables i permeten el pas dels espermatozous i de l’embrió n’hi ha prou amb efectuar una histerosalpingosonografia.

També tenen a l’interior petits filaments que permeten el viatge de l’òvul i, posteriorment, l’embrió, en sentit invers al recorregut dels espermatozous cap a la cavitat uterina.

L’úter està format per:

  • Una capa externa, que es coneix com a serosa.
  • Una capa muscular al mig, que li permet créixer i estirar-se durant l’embaràs, coneguda com a miometri.
  • Una capa interna o mucosa, que es coneix com a endometri. A l’endometri és on s’implanta l’embrió.

A l’úter es distingeixen tres porcions:

  • Fons.
  • Cos, que forma bàsicament la cavitat uterina.
  • Cèrvix o coll, la part que comunica l’úter amb la vagina.

El cèrvix o coll uterí té a l’interior unes criptes on hi ha glàndules productores de moc. En època d’ovulació, aquest moc permet el pas dels espermatozous a través del coll i és aquí on compleixen una important funció coneguda com a capacitació.

La capacitació consisteix en l’adquisició de mobilitat dels espermatozous per ascendir. A més, s’inicia al cap de l’espermatozou un procés d’activació d’enzims que, posteriorment, quan entra en contacte amb l'òvul, li permet fer un orifici a la paret per aconseguir la fertilització o fecundació.

Aparell reproductor masculí


Els òrgans de l’aparell reproductor masculí són:

  • Testicles
  • Epidídims
  • Conductes deferents
  • Vesícules seminals
  • Pròstata
  • Uretra
  • Penis

Els testicles reben des del cervell la informació per al seu funcionament. L’hipotàlem i la hipòfisi són estructures neuroendocrines que interactuen entre elles per produir i enviar al testicle l’hormona fol·liculostimulant (FSH) i la luteïnitzant (LH), conegudes com a gonodotropines hipofisiàries.

Al testicle, actuen específicament sobre les cèl·lules testiculars per dur a terme dues funcions importants:

  • La formació d’espermatozous.
  • La producció de testosterona, que és l’hormona masculina que intervé en el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris (formació de pèl, disposició de greix al cos, desenvolupament muscular, to de veu, etc.) i en la producció d’esperma.

Als testicles es troben els túbuls seminífers, on es formen els espermatozous a partir dels espermatogonis, mitjançant un procés que triga 70 dies a completar-se.

Els espermatozous estan constituïts per un cap oval –on hi ha el nucli cel·lular, que conté 23 cromosomes– i una cua que els permet el transport a través de l’aparell reproductor masculí i femení.

Els espermatozous surten del testicle per uns conductes que constitueixen la via seminal, que s’inicia a l’epidídim –on els espermatozous completen la maduració– i segueix als conductes deferents i posteriorment als conductes ejaculadors que travessen la pròstata i finalitzen a la uretra. Durant l’ejaculació, els espermatozous s’uneixen a les secrecions procedents de les vesícules seminals i de la pròstata, útils per a la seva supervivència i progressió a l’aparell reproductor femení, i així es constitueix el semen. 

  • Per estudiar les característiques del semen hem d’efectuar un seminograma. Cal recordar que per dur-lo a terme són necessaris entre 2 i 5 dies d’abstinència sexual.

Menú principal

Llengües