Endometriosi

 

Demanar hora

Demana hora

93 227 47 27

O omple aquest formulari
i et trucarem el més aviat possible

*Camps obligatoris
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que ets una personal real i prevenir els enviaments automàtics de missatges de spam.
Image CAPTCHA
Escriu el codi que veus a la imatge

Esteu aquí

Definició i causes 


L’endometriosi és una malaltia benigna que afec­ta les dones durant la seva vida reproductiva. Es­devé quan l’endometri se situa fora de l’úter, és a dir, fora del seu lloc original. Aquest teixit és capaç d’assentar-se en qualsevol altre lloc de l’abdomen, i fins i tot en llocs més estranys, com ara el melic o els pulmons.


Les plaques que es formen s’anomenen:

  • Implants quan són petits.
  • Nòduls quan són grans.
  • Endometriomes quan formen quists als ovaris. 

L’aparell genital femení

L’aparell genital femení està constituït per l’úter o matriu, les dues trompes, els dos ovaris, la vagina i la vulva, i les tres primeres vísceres estan situades a dins de l’abdomen.

L’úter és un òrgan buit amb forma de pera, l’interior del qual està recobert per una mucosa (endometri) que, en desprendre’s cíclicament cada 28 dies, és la responsable de la menstruació. 
El coll o cèrvix és la porció inferior i més estreta de l’úter que sobresurt al fons de la vagina, i de la seva part més alta en neixen les trompes, que també estan buides, i que comuniquen al final del seu tra­jecte amb els ovaris. 
Els ovaris tenen una mida aproximada de tres cen­tímetres i una forma d’ametlla. Les seves funcions principals són: 

1. La fabricació mensual d’òvuls (ovulació).
2. La secreció d’hormones (estrògens i progeste­rona) a la circulació sanguínia.

Si l’òvul és fecundat, l’embrió baixarà per la trom­pa fins arribar a la cavitat uterina i s’implantarà a l’endometri, fet que donarà lloc a l’embaràs.

Llocs on és més freqüent que pugui aparèixer l'endometriosi

Evolució

L’endometriosi és un procés d’evolució imprevisible.

Algunes dones presenten petits implants que no es modifiquen al llarg dels anys, mentre que, en d’al-tres, és possible que es desenvolupi extensament a dins de la pelvis. Aquesta malaltia és inflamatòria, la qual cosa pro­voca adherències, és a dir, ponts de teixit, que són els responsables del fet que els òrgans s’hi ad­hereixin entre ells.

Els símptomes de l’endometriosi també són molt variables.

En alguns casos, la dona no en pateix cap i la diag­nosi és casual, durant una exploració per altres motius. En d’altres, la irritació interna de l’abdomen i les adherències causen:

  • Dolors menstruals forts (dismenorrea).
  • Dolors abdominals fora del període menstrual.
  • Dolor durant les relacions sexuals (disparèunia).
  • Menstruacions més abundants (hipermenorrea).
  • Dolors durant la defecació (disquèzia).
  • Problemes de fertilitat.

La intensitat i la freqüència d’aquests símptomes de­pendrà de cada cas, i pot ser que se’n presenti un 
o més d’un.

Causes

Actualment, existeixen diverses teories sobre el per­què d’aquesta malaltia.

  • Alguns científics creuen que una part de la mens­truació discorre de manera retrògrada per les trom­pes i cau a l’abdomen en comptes de ser expulsada cap a l’exterior. Tanmateix, això els passa a moltes dones que, d’altra banda, no desenvoluparan mai una endometriosi, i això fa que s’hagin buscat més explicacions.
  • Una altra teoria apunta cap a un possible defecte de la immunitat responsable de la “neteja” de les cèl·lules anormals a l’abdomen. No es tracta que el nombre de defenses hagi disminuït, sinó que són de pitjor qualitat. Això impediria poder reconèixer les cèl·lules endometrials (que normalment només es troben a dins de l’úter) com a estranyes i tindrien via lliure per ser sembrades als òrgans interns.

En algunes famílies, tant la mare com algunes de les germanes pateixen endometriosi, així que se­gurament hi ha factors hereditaris implicats en la gènesi de l’endometriosi; per tant, si una dona desenvolupa endometriosi, teòricament les seves germanes tenen un risc lleugerament més alt de patir-la.

En resum, malgrat dècades d’investigació sobre el tema, encara no s’ha trobat una explicació concreta dels motius pels quals algunes dones pateixen endo­metriosi i d’altres no.

Aspecte

Els metges poden reconèixer fàcilment l’endometriosi en una exploració de l’interior de l’abdomen.

En general, els implants es disposen en forma de puntets, plaques o formacions polipoides de color vermell, negre o blanc, que canvien amb el temps. Quan es formen els quists endometriòtics (en­dometriomes), la sang que contenen a l’interior els confereix una coloració negrosa i, per això, col·loquialment, se’ls ha denominat quists de xo­colata. La seva mida pot oscil·lar des d’un o dos centímetres fins als deu o quinze. Si una part del líquid que contenen es vessa a l’abdomen, es pro­dueix una inflamació i, com a conseqüència d’això, un teixit de defensa o cicatricial.

Si aquestes cicatrius es formen entre dos òrgans, apareixen les adherències i poden afectar l’úter, els ovaris, les trompes o els intestins. Si l’endometriosi penetra a la paret uterina es denomina adenomiosi, i això fa que la mida de l’úter augmenti, i que causi més dolor. Com a localitzacions més excepcionals, pot afec­tar la bufeta de l’orina – fet que provoca molès­ties durant la micció i petites pèrdues de sang– i l’intestí – fet que pot comportar dolors abdominals i diarrea–.

Símptomes

1. Dolor pelvià 
El dolor pelvià secundari a una endometriosi sol iniciar-se entorn de la menstruació (dismenorrea). Habitualment es localitza a la línia mitja de la part baixa del ventre, i s’estén cap a les dues bandes, fins i tot a la regió lumbar. A mesura que la malaltia evo­luciona, el dolor pot aparèixer uns dies o unes set-manes abans de la menstruació, i es pot manifestar durant tot el cicle. 
Cal tenir en compte que no tots els dolors mens­truals es deuen a l’endometriosi, i que no to­tes les dones amb endometriosi presenten do­lor pelvià o dismenorrea.

2. Disparèunia o dolor durant les rela­cions sexuals 
La penetració vaginal pot pressionar alguna zona amb endometriosi, com ara els ovaris (que es troben al darrere i a la part més baixa de l’úter), el sostre va­ginal i els lligaments uterosacres (que s’encarreguen de mantenir l’úter en posició correcta, a prop de la part més baixa de la columna vertebral –l’os sa­cre–).

3. Sagnat uterí anòmal 
Moltes dones amb endometriosi no presenten cap alteració menstrual, com tampoc pèrdues entre les regles. No obstant això, els canvis que l’endometriosi provoca per la formació de substàncies no habituals a la pelvis i les modificacions en el funcionament ovàric normal, poden alterar el cicle endometrial i generar petites pèrdues extemporànies.

4. Problemes reproductius 
En algunes dones, l’esterilitat (impossibilitat de quedar-se embarassades) és el motiu de consulta que permet diagnosticar l’endometriosi. 
No s’ha d’oblidar que, de la mateixa manera que l’endometriosi pot ser la causa de conflictes de fertilitat, no totes les parelles que pateixen esterilitat n’han d’atribuir exclusivament les causes a l’endometriosi. Totes les parelles estèrils s’han de sotmetre a un examen complet que inclo­gui, dit breument, una comprovació de l’ovulació, una analítica hormonal i una anatomia de l’úter, de les trompes i de la qualitat del semen. Òbviament, pot ser que una parella reuneixi diverses causes.

L’endometriosi pot alterar la fertilitat a través de di­ferents mecanismes:

  • Inflamació a dins de l’abdomen que impedeix la unió entre l’òvul i l’espermatozoide.
  • Adherències pelvianes que impedeixen el movi­ment normal de les trompes o que, fins i tot, les obstrueixen.
  • Endometriosi als ovaris que impedeix l’ovulació normal i la fabricació d’hormones sexuals.
  • Secreció de substàncies a dins de l’abdomen que no són habituals i que dificulten el procés normal de fertilitat.
  • Zones en les quals més freqüentment pot assentar-s’hi l’endometriosi.

Diagnosi

Imagen ecográfica de un endometrioma

La diagnosi de l’endometriosi no es pot fer només a partir dels símptomes que presenta cada pacient. Per tant, caldrà realitzar una sèrie d’exploracions com­plementàries per concretar l’existència i la severitat de cada cas. Recordi també que pot ser que es des­cobreixi de manera casual en una visita rutinària.

  • Exploració ginecològica

El ginecòleg pot constatar que la mida d’un o dels dos ovaris ha augmentat, i pot apreciar-hi alhora un cert grau d’immobilitat o de fixació a la paret uterina 
o al fons vaginal. Però cal realitzar exàmens addicio­nals que en confirmin la diagnosi. 
 

  • Ecografia

És la tècnica bàsica que inicialment apuntarà la diag­nosi d’endometriosi. La imatge és relativament típica, i s’hi observen quists ovàrics amb un patró específic. De vegades, hi ha quists funcionals (que desapa­reixen al cap d’unes setmanes) que poden crear confusió, per la qual cosa, davant d’una orientació dubtosa, és aconsellable repetir l’ecografia passa­des unes setmanes. 
És preferible realitzar la prova per via vaginal, sem­pre que la dona ja hagi tingut relacions sexuals. 
Imatge ecogràfica d’un endometrioma 
 

  • Anàlisis de sang 

Estudis recents indiquen un increment del que s’anomena marcador CA 125 en sang en les do­nes que pateixen endometriosi. Malauradament, aquest marcador és extrema­dament poc específic, ja que altres alteracions a l’interior de l’abdomen en dones premenopàusi­ques també el poden modificar i fer pujar els seus nivells (apendicitis, miomes uterins, inflamacions pelvianes, quists hemorràgics funcionals, cirurgia recent, càncer, etc.). Per fer-ho encara més complicat, no totes les dones amb endometriosi pateixen alteracions en els seus nivells de CA 125, sobretot si aquesta és lleu. Així doncs, no es tracta d’un test que es determini rutinàriament en el protocol de diagnosi de la dona amb possibilitat de patir endometriosi. 
 

  • Laparoscòpia 

La laparoscòpia és una tècnica operatòria que per­met observar l’interior de l’abdomen. Es duu a ter­me amb anestèsia i es realitza al quiròfan. A través de petites incisions al melic i als dos cos­tats del pubis, s’introdueix l’òptica i els instruments de treball. La visió de les estructures ginecològiques ajuda a confirmar l’orientació de l’endometriosi i s’acostuma a tractar per aquesta mateixa via. 
En pacients joves, i en especial quan l’objectiu pos­terior és aconseguir la fertilitat, es pretén eliminar la malaltia tot conservant el màxim de teixit sa pos­sible. L’extirpació del o dels quists endometriòtics ovàrics s’anomena quistectomia. En pacients a partir dels 45-50 anys, la proposta és l’eliminació dels dos ovaris, que també s’anomena ovariectomia. Del teixit extret, se’n fa una biòp­sia durant la laparoscòpia, per tal d’assegurar la benignitat (val a dir que sol ser-ho) dels endome­triomes. 
 

  • Altres tècniques de diagnosi 

En algunes situacions, el ginecòleg pot haver de sol·licitar exploracions especials, com ara: el TAC (tomografia axial computada) o la RMN (ressonància magnètica nuclear).
Això es produeix quan la diagnosi d’endometriosi per ecografia no és clara, quan el resultat del mar­cador CA 125 surt molt alterat o quan hi ha símpto­mes que suggereixen l’afectació d’òrgans veïns.

 

Tractament


La terapèutica de l’endometriosi exigeix una visió in­tegral de la dona que ha de ser aconsellada. S’haurà de considerar l’edat, els símptomes i el desig de fer­tilitat. En alguns casos, el tractament mèdic en ell mateix pot ser suficient, mentre que altres pacients es podran beneficiar d’un tractament mèdic i qui­rúrgic combinat.


Tractaments mèdics

Avui en dia existeixen diversos tractaments amb di­ferents graus d’eficàcia.

  • Antiprostaglandínics: En dones amb endometriosi, la producció de pros­taglandines és més elevada, independentment del grau d’afectació. Es tracta d’una substància que incrementa la intensitat de la contracció muscular uterina, pròpia del dolor menstrual, i la contracció intestinal. Per això, aquestes dones tendeixen a patir una pèrdua menstrual més important i a millorar el ritme deposicional en casos de restrenyiment. Els antiprostaglandínics són fàrmacs antiinflamatoris que s’utilitzen habitualment en el tractament de la dismenorrea.

 

  • Anticonceptius orals: Tot i que no s’ha provat definitivament, sembla que el repòs ovàric que produeix la contracepció hormo­nal disminuiria la possibilitat de progressió i de recai­gudes de l’endometriosi. 

No és una garantia de curació, però, si no hi ha contraindicacions, un cop operada, la dona es pot beneficiar d’aquesta medicació. 
En qualsevol cas, poden ajudar a la remissió de part de la simptomatologia i del dolor menstrual, i poden reduir les regles abundants.
 

  • Gestàgens: Va ser una de les primeres medicacions utilitzades per tal de reforçar la part del cicle hormonal que fa uns anys es considerava de pitjor qualitat. 

Actualment, cada cop és més habitual utilitzar-ne. Milloren el control de les pèrdues, el volum de la menstruació i en redueixen el dolor.
 

  • Danazol: És un tractament que, com que actua sobre l’origen de la producció d’hormones ovàriques a nivell cere­bral, en fa disminuir els nivells, la qual cosa provoca la generació d’una pseudomenopausa. 

Té certs efectes masculinitzants, amb una intensitat més o menys important depenent de la pacient i de la dosi, que obliguen a interrompre la medicació en alguns casos. 
No obstant això, és útil per controlar la clínica quan la diagnosi és d’endometriosi lleu, tot i que actual­ment el seu ús ha disminuït.
 

  • Anàlegs de la GnRH: Es tracta de substàncies que també actuen a nivell cerebral i que suprimeixen la funció ovàrica: ovulació i producció d’hormones ovàriques que provoquen un estat de menopausa, el qual és reversible quan es deixen de prendre. Els efectes secundaris són els que sol presentar la menopausa fisiològica: sufocacions, sudoració, do­lors articulars, sequedat vaginal, retenció de líquids, etc., tot i que són de menor intensitat. També es poden alleujar amb altres fàrmacs administrats si­multàniament. 

La seva funció principal és la cicatrització dels im­plants microscòpics abdominals i el cessament de la funció ovàrica per facilitar les maniobres quirúrgi­ques. No és una medicació útil per intentar fer desaparèixer els quists endometriòtics. Es poden subministrar com a injectables menstruals o diàriament per via nasal.
 

  • Antagonistes de la GnRH: Actualment, es troben en estudis experimentals, però sembla que són fàrmacs prometedors a l’hora d’aconseguir una menopausa temporal des de la primera aplicació.

Tractaments quirúrgics

L’objectiu de qualsevol cirurgia és trobar la via menys agressiva, però més eficaç, per controlar la malaltia. Les recidives de l’endometriosi no són infreqüents, com tampoc no ho és l’afectació dels dos ovaris i d’altres òrgans pelvians, raó per la qual el criteri de conservació del teixit sa original és preceptiu. La laparoscòpia compleix perfectament els requi­sits per a una cirurgia òptima.

Tal com s’ha esmentat anteriorment, consisteix a introduir un endoscopi i altres instruments a la ca­vitat abdominal mitjançant petites incisions de pocs mil·límetres que permetin completar la cirurgia.

Es fa amb anestèsia general i cal realitzar unes proves prèvies com ara:

  • Radiografia del tòrax.
  • Electrocardiograma.
  • Anàlisi de sang.

La missió del ginecòleg laparoscopista serà la d’eliminar qualsevol substància endometriòtica activa visible, procurant que la lesió del teixit sa sigui mínima.

El teixit malalt es remetrà per al seu estudi, el resultat del qual es comunicarà a la pacient uns dies més tard.

L’estada hospitalària sol ser curta, d’un o dos dies, i la tornada a l’activitat normal es produeix al cap d’una o de dues setmanes.

Quan el camp quirúrgic abdominal és complicat i el cirurgià observa múltiples adherències fermes entre els òrgans genitals interns (úter, trompes i ovaris), pot decidir que la tècnica laparoscòpica és poc con­venient davant del risc de lesió d’una víscera veïna al focus de l’endometriosi (intestí prim o gros, bufeta urinària o uretres). Aleshores, procedirà a l’obertura de l’abdomen i realitzarà una laparotomia, amb la qual cosa l’estada a la clínica serà de quatre a sis dies i la recuperació a casa, de tres a quatre setmanes.

Endometriosi i fertilitat

 Si l’única causa d’esterilitat és l’endometriosi, la fer­tilitat es pot corregir amb el tractament quirúrgic. En cas que hi hagi factors associats, aquests s’hauran de tractar adequadament. 
Si després d’uns mesos del tractament quirúrgic no s’ha aconseguit l’embaràs esperat, es recomanarà utilitzar les tècniques de reproducció assistida / inse­minació artificial o fecundació in vitro, que ajudaran a resoldre el problema de fertilitat en un alt percen­tatge de casos.

Endometriosi i embaràs

L’embaràs exerceix un efecte protector sobre el des­envolupament d’una futura endometriosi. És sabut que els ovaris es mantenen en repòs durant els mesos de gestació i que, per tant, no segreguen hormones femenines. No obstant això, no sembla aconsellable recomanar l’embaràs com a mètode per controlar aquest problema.

Comentaris finals

  • L’endometriosi és una malaltia d’incidència creixent que afecta milions de dones a tot el món.
  • Genera una àmplia gamma de símptomes, que es reconeixen fàcilment, i arriba a implicar les pa­cients tant físicament com psíquicament.
  • L’èxit del seu control consisteix en una diagnosi ràpida, en una actuació medicoquirúrgica correcta i en un abordatge eficaç, però poc agressiu.
  • Les taxes de millora i d’embaràs són diferents segons els centres, i són aquestes dades les que s’haurien de proporcionar a la dona.
  • Quan se’n conegui exactament l’origen, s’espera trobar tractaments que actuïn sobre la seva cau­sa i no contra les seves conseqüències.

Menú principal

Llengües